Projecte Nº: 2024-1-PL01-KA220-SCH-000256498

Mòdul 2 – Veus quotidianes: desenvolupament d’habilitats de comunicació social (BICS)

1. VISIÓ GENERAL

1.1 Informació bàsica

1.2 Fonamentació pedagògica i justificació lingüística

1.3 El paper del mentor/a

1.4 Integració de la IA (enfocament Human-in-the-Loop)

1.5 Competències clau treballades

1.6 Eines bàsiques suggerides

2. ESCENARIS D'ACTIVITAT

Escenari 1: El meu avatar segur — Focus: Identitat

Escenari 2: Normes digitals — Focus: Navegació segura

Escenari 3: Fets, ficció i privacitat — Focus: Focus: Avaluació crítica

3. ESTRATÈGIA D'AVALUACIÓ FORMATIVA

3.1 Observació

3.2 Preguntes de sortida i autoreflexió

3.3 Avaluació entre iguals

3.4 Reflexió del mentor/a

4. NOTES ADDICIONALS I INFORMACIÓ CONTEXTUAL

4.1 Consideracions culturals i contextuals

4.2 Connexions amb el currículum nacional

4.3 Referències i recursos

PART 1 — MARC PEDAGÒGIC

1.1: Informació bàsica

Grup d’edat:

Aquest mòdul està dissenyat per a alumnes migrants d’entre 7 i 14 anys, amb una diferenciació interna en dos subgrups de desenvolupament i lingüístics:

  • Grup A (7-10 anys): alumnes dels primers cursos de primària que necessiten una interacció oral molt estructurada, suports visuals, estructures sintàctiques simplificades, rutines repetitives i activitats multisensorials.
  • Grup B (11-14 anys): alumnes dels últims cursos de primària i dels primers de secundària que són capaços d’interactuar de manera més autònoma, col·laborar amb els companys, participar en debats reflexius i dur a terme tasques comunicatives més complexes que integrin eines digitals.

El mòdul resulta especialment adequat per a alumnes que es troben en els nivells de transició del MECR, des de pre-A1 fins a A2/B1, en funció de l’edat i de l’exposició prèvia a la llengua d’ensenyament. Les activitats es diferencien mitjançant:

  • una complexitat lingüística adaptada,
  • nivells variables de suport per part del mentor (professor, d’ara endavant),
  • suport bilingüe opcional,
  • tasques digitals diferenciades,
  • estratègies d’agrupament flexibles,
  • aportació multimodal (visual, auditiva, gestual i escrita).

El mòdul s’adreça a alumnes d’origen immigrant i refugiat que es troben en una fase inicial o intermèdia d’integració social i lingüística en l’entorn educatiu del país d’acollida.

 

Durada estimada

Durada total estimada: aproximadament 180 minuts

El mòdul es divideix en tres sessions interrelacionades, cadascuna d’una durada aproximada d’entre 55 i 60 minuts:

  1. Sessió 1: Introducció a la comunicació quotidiana i la interacció social (55-60 minuts)
  2. Sessió 2: Comunicació col·laborativa en contextos escolars i comunitaris (55-60 minuts)
  3. Sessió 3: Comunicació digital, reflexió i participació responsable (55-60 minuts)

Cada sessió segueix l’estructura pedagògica de TELMS:

  • Fase d’obertura (escalfament i activació)
  • Fase d’aprenentatge principal
  • Fase de tancament amb reflexió i avaluació formativa

Es poden realitzar activitats addicionals opcionals d’ampliació de manera asíncrona a través de l’entorn digital de TELMS o com a deures.

1.2 Fonament pedagògic i justificació lingüística

Aquest mòdul es basa en els principis pedagògics del projecte CARE i en la metodologia de tutoria basada en TELMS, com una extensió dels cursos d’idiomes basats en l’enfocament CLIL. El mòdul se centra específicament en el desenvolupament de les habilitats comunicatives interpersonals bàsiques (BICS), entesos com el llenguatge social necessari per a la interacció quotidiana, l’establiment de relacions, la participació en les rutines de l’aula i la integració satisfactòria a l’escola i a la comunitat local.

El mòdul respon directament a les necessitats lingüístiques i psicosocials dels alumnes migrants, que sovint s’enfronten a dificultats relacionades amb:

  • una confiança comunicativa limitada,
  • oportunitats reduïdes d’interacció autèntica,
  • la inseguretat emocional en nous entorns educatius,
  • trajectòries educatives interrompudes,
  • desconeixement de les normes de comunicació digital del país d’acollida,
  • dificultats per participar en les relacions amb els companys.

L’enfocament pedagògic combina:

  • el desenvolupament lingüístic orientat als BICS,
  • la metodologia CLIL (aprenentatge integrat de continguts i llengua),
  • principis d’aprenentatge socioemocional,
  • estratègies d’aprenentatge multimodal,
  • els principis de tutoria de TELMS,
  • interacció amb suport digital,
  • suport gradual amb IA i participació humana.

El mòdul reflecteix la distinció de Cummins (*La distinció de Cummins sol referir-se a la distinció que estableix Jim Cummins entre dos tipus de competència lingüística en l’educació bilingüe i en l’ensenyament d’una segona llengua) entre BICS i CALP, donant prioritat a les tasques de comunicació contextualitzades i integrades socialment que permeten als alumnes desenvolupar-se amb confiança en situacions quotidianes abans d’avançar cap a un llenguatge acadèmic més exigent des del punt de vista cognitiu. Per tant, les activitats se centren en:

  • salutacions i presentacions,
  • expressar sentiments i preferències,
  • demanar aclariments,
  • participar en les rutines de l’aula,
  • la interacció col·laborativa,
  • interpretar missatges visuals i multimodals,
  • utilitzar estratègies de comunicació,
  • participar de manera responsable en la interacció social digital.

El mòdul també integra elements de la metodologia CLIL, ja que les tasques de comunicació s’emmarquen en contextos significatius i situacions autèntiques de resolució de problemes, en lloc de limitar-se a l’ensenyament aïllat de la gramàtica. L’adquisició de l’idioma es produeix a través de la interacció, la participació i la comunicació amb un propòsit concret.

Des de la perspectiva de les competències digitals, el mòdul s’ajusta a les àrees clau del Marc Europeu de Competències Digitals (DigComp), en particular:

  • Àrea 1: Alfabetització en informació i dades: navegar i interpretar informació multimodal,
  • Àrea 2: Comunicació i col·laboració: interactuar a través de tecnologies digitals, participar en la col·laboració en línia i practicar una comunicació respectuosa,
  • Àrea 3: Creació de continguts digitals: crear productes multimodals senzills,
  • Àrea 4: Seguretat: comprendre el comportament segur en línia i la privacitat,
  • Àrea 5: Resolució de problemes: selecció d’eines digitals adequades i superació de dificultats de comunicació.

A més, el mòdul fomenta el desenvolupament de:

  • la consciència multilingüe,
  • la sensibilitat intercultural,
  • l’autonomia de l’alumne,
  • la resiliència emocional,
  • l’autoexpressió,
  • l’aprenentatge reflexiu.

L’estructura de tutoria del programa TELMS garanteix que l’aprenentatge d’idiomes no es tracti com una formació lingüística aïllada, sinó com a part d’un procés més ampli de participació social, benestar emocional i inclusió digital. El tutor actua tant com a facilitador lingüístic com a guia de suport, creant espais comunicatius segurs en què els alumnes migrants puguin desenvolupar gradualment la confiança necessària per utilitzar la llengua d’ensenyament.

El mòdul resulta especialment rellevant durant les fases inicial i intermèdia de la integració, ja que els alumnes migrants solen necessitar primer un llenguatge comunicatiu pràctic per desenvolupar-se socialment i establir relacions abans de poder participar amb èxit en un discurs acadèmic que exigeix un esforç cognitiu més gran. En reforçar les competències BICS mitjançant la interacció social estructurada i les activitats mediades digitalment, el mòdul estableix la base comunicativa necessària per al desenvolupament posterior de les competències lingüístiques acadèmiques (CALP).

A més, el mòdul promou la participació equitativa en entorns educatius mediats digitalment en ajudar els alumnes a:

  • interpretar les normes de comunicació digital,
  • utilitzar les tecnologies educatives amb confiança,
  • relacionar-se de manera crítica amb els continguts generats per la IA,
  • comunicar-se de manera respectuosa en línia,
  • col·laborar en entorns multilingües amb els companys.

La integració d’eines digitals i d’activitats recolzades per la IA reflecteix les realitats educatives actuals, alhora que garanteix que tota interacció tecnològica continuï estant orientada pedagògicament, sigui adequada a l’edat i estigui supervisada des del punt de vista ètic.

1.3 El paper del professor

Les funcions específiques del professor en aquest mòdul inclouen:

  • Model lingüístic

El professor mostra una comunicació funcional quotidiana, modela estratègies de pronunciació i interacció, i ofereix exemples comprensibles adaptats als nivells lingüístics dels alumnes.

  • Mediador de la interacció social

El professor fomenta la col·laboració entre companys, resol de manera constructiva els malentesos comunicatius i promou una interacció intercultural respectuosa.

  • Guia tecnicodigital

El professor introdueix les eines digitals de manera gradual, garanteix un ús segur de la tecnologia, explica amb claredat les funcions de la plataforma i dona suport als alumnes amb diferents nivells de competència digital.

  • Facilitador d’IA i guia de pensament crític

El professor supervisa tot l’ús de la IA, ajudant els alumnes a comprendre que el contingut generat per la IA pot contenir errors o biaixos. El professor anima els alumnes a qüestionar, verificar, comparar i adaptar de manera crítica els resultats de la IA.

  • Figura de suport emocional

El professor fomenta el sentit de pertinença, la seguretat emocional, el desenvolupament de la confiança i la participació inclusiva mitjançant el reforç positiu i una tutoria centrada en les relacions.

El paper del professor és essencial perquè els alumnes migrants solen necessitar una orientació estructurada no només en l’adquisició de l’idioma, sinó també per desenvolupar-se davant les expectatives socials, interpretar les normes de comunicació implícites i desenvolupar la confiança en entorns educatius desconeguts.

El professor dona suport a l’adquisició de l’idioma mitjançant:

  • l’ús d’un llenguatge comprensible i contextualitzat,
  • la repetició i reformulació del vocabulari clau,
  • l’ús de gestos, elements visuals i suports multimodals,
  • el foment de l’ús translingüístic quan sigui adequat,
  • la proporció de frases d’inici i marcs de comunicació,
  • la facilitació de la interacció entre companys,
  • la supervisió de la participació comunicativa,
  • i l’adaptació de l’input lingüístic en funció de la preparació de l’alumne.

Per gestionar eficaçment la càrrega cognitiva, el professor divideix les tasques complexes en passos més petits, seqüencia les activitats de manera progressiva, combina instruccions visuals i orals, limita la sobrecàrrega lingüística excessiva, utilitza rutines predictibles, comprova la comprensió regularment i ofereix vies de suport diferenciades.

El professor també crea espais de comunicació psicològicament segurs, valida les identitats multilingües dels alumnes, reconeix amb sensibilitat els reptes relacionats amb la migració, fomenta l’assumpció de riscos en la comunicació, promou l’acceptació entre companys i l’empatia, i reforça la participació en lloc de la perfecció lingüística.

En el marc TELMS, el professor adopta un enfocament docent facilitador, en lloc d’un de purament transmissiu. El professor fomenta la participació activa, el diàleg exploratori i la resolució col·laborativa de problemes, alhora que manté una estructura pedagògica clara.

S’anima el professor a adoptar:

  • una pedagogia culturalment sensible,
  • estratègies de comunicació sensibles al trauma,
  • enfocaments d’aprenentatge cooperatiu,
  • mètodes d’ensenyament dialògics,
  • tècniques d’interrogatori reflexiu,
  • pràctiques d’avaluació formativa.

El professor ha de supervisar contínuament la implicació dels alumnes, el seu benestar emocional, la seva participació lingüística i la seva confiança en l’àmbit digital, alhora que adapta les activitats de manera flexible en funció de les necessitats dels alumnes.

1.4 Integració de la IA (enfocament «Human-in-the-Loop»)

La integració de la IA en el mòdul té diversos objectius:

  • diferenciació dels estímuls lingüístics,
  • major implicació dels alumnes,
  • suport a la comunicació multimodal,
  • suport a l’aprenentatge del vocabulari,
  • la pràctica reflexiva de la llengua,
  • desenvolupament de l’alfabetització digital,
  • avaluació crítica dels resultats digitals.

L’ús de la IA ha de ser adequat a l’edat, estar supervisat des del punt de vista ètic, ser transparent, ser objecte de debat crític, estar en consonància amb els objectius d’aprenentatge i adaptar-se als nivells lingüístics dels alumnes.

Als alumnes se’ls ensenya explícitament que la IA és un assistent d’aprenentatge i no una autoritat. Abans d’utilitzar qualsevol suggeriment generat per la IA, s’anima els alumnes a preguntar-se: És comprensible? És educat? S’ajusta al que vull dir? Juntament amb el professor, comparen les respostes de la IA amb la comunicació autèntica de l’aula, tot reconeixent que la IA pot produir un llenguatge inexacte, culturalment inadequat o excessivament complex. Les decisions comunicatives finals sempre recauen en l’alumne i el professor.

 

Ús de la IA per part del professor

El professor utilitza les eines d’IA principalment per a la preparació, la diferenciació, la bastida i el suport formatiu.

Al llarg dels tres escenaris d’aprenentatge, el professor integra la IA de manera deliberada per preparar materials didàctics diferenciats, tot mantenint el control pedagògic total. Abans de l’Escenari 1, la IA s’utilitza per generar llistes simplificades de vocabulari per a l’aula, etiquetes multilingües, models de pronunciació i activitats diferenciades de Wordwall. Abans de l’escenari 2, la IA ajuda a crear models de diàleg, estructures de frases i guions alternatius per a jocs de rol adaptats als diferents nivells del MECR. Abans de l’escenari 3, la IA ajuda a generar bancs de vocabulari relacionats amb aficions, preguntes per a la reflexió i exemples de guions breus de presentació personal que els alumnes personalitzen posteriorment. Tots els materials generats per la IA són revisats, adaptats i validats pel professor abans de ser presentats als alumnes.

El professor pot utilitzar eines com:

  • ChatGPT,
  • MagicSchool AI,
  • Diffit,
  • Brisk Teaching,

per simplificar textos, generar llistes de vocabulari, crear estímuls de conversa diferenciats, generar exemples de conversa quotidiana o situacions de comunicació social, elaborar materials de suport multilingües o adaptar les instruccions a diferents nivells de competència.

A més, gràcies a les eines d’IA, el professor pot crear fitxes visuals, taulers de comunicació, suports pictòrics, imatges amb subtítols, models de pronunciació i qüestionaris interactius senzills.

Pel que fa al suport a l’avaluació formativa, el professor pot utilitzar eines d’IA per generar preguntes de reflexió diferenciades, crear qüestionaris formatius ràpids, suggerir estratègies de bastida i identificar explicacions alternatives del vocabulari.

Tanmateix, el professor sempre:

  • revisa de manera crítica els materials generats per la IA,
  • comprova l’exactitud factual i lingüística,
  • s’assegura que siguin culturalment adequats,
  • adapta els resultats des d’un punt de vista pedagògic,
  • protegeix la privadesa i les dades dels alumnes.

 

Ús de la IA per part dels alumnes

Els alumnes interactuen amb la IA únicament durant determinades tasques d’aprenentatge i sempre sota la supervisió directa d’un tutor. La IA funciona com un suport a la comunicació, més que no pas com un substitut de la interacció autèntica entre companys. S’anima els alumnes a comparar els suggeriments de la IA amb les seves pròpies idees, debatre expressions alternatives i decidir quin llenguatge és el més adequat per a la situació comunicativa.

 

Escenari 1: el classificador interactiu de l’aula

Durant els exercicis de pronunciació i vocabulari, els alumnes poden utilitzar ChatGPT Voice (o un altre assistent de veu amb IA seleccionat pel tutor) per a:

  • escoltar la pronunciació model del vocabulari de classe; 
  • repetir paraules i frases curtes de classe; 
  • comprovar la pronunciació d’expressions com «Això és una regla» o «On és la meva llibreta?»; 
  • rebre comentaris senzills per corregir la pronunciació abans de gravar la resposta final a Vocaroo. 

La interacció amb la IA va seguida immediatament d’una comunicació autèntica amb els companys de classe, utilitzant el vocabulari après durant les activitats en parelles.

 

Escenari 2 – Demanar al menjador: converses còmiques

Després d’assajar el joc de rols amb els companys, els alumnes poden utilitzar ChatGPT per a:

  • generar una o dues respostes educades alternatives; 
  • demanar una versió més senzilla d’un diàleg si cal; 
  • comprovar si el seu diàleg inclou expressions de cortesia; 
  • rebre suggeriments de vocabulari sobre aliments o peticions quotidianes. 

A continuació, els alumnes trien pel seu compte quins suggeriments inclouen en el seu còmic de Canva, tot comentant amb el seu company si el diàleg generat per la IA sona natural i adequat per a la situació.

 

Escenari 3: Tauler d’àudio «Les meves aficions»

Mentre preparen la presentació digital sobre les seves aficions, els alumnes poden utilitzar ChatGPT per a:

  • generar vocabulari senzill relacionat amb la seva afició; 
  • obtenir frases per començar a presentar-se; 
  • simplificar frases més llargues a un llenguatge BICS adequat a la seva edat; 
  • comprovar la claredat d’una breu descripció escrita abans de gravar el missatge d’àudio. 

Finalment, els alumnes creen el seu propi producte multimodal utilitzant Padlet i Vocaroo, combinant les seves pròpies gravacions de veu amb imatges i peus de foto seleccionats personalment, en lloc de recórrer a contingut generat per IA.

 

Desenvolupament de l’alfabetització crítica en IA

En tots els escenaris, es guia els alumnes perquè:

  • comparin els suggeriments de la IA amb els exemples dels professors i el llenguatge dels seus companys; 
  • identifiquin respostes que siguin poc clares, inexactes o culturalment inadequades; 
  • reconeguin que la IA ofereix suggeriments, en lloc de respostes correctes; 
  • revisin el text generat per la IA per fer-lo més personal i significatiu; 
  • comprenguin que una comunicació eficaç depèn del criteri humà, l’empatia i el context. 

Per tant, la IA serveix de suport per a la pràctica de la llengua i el desenvolupament de la confiança, mentre que totes les decisions finals, la comunicació i l’avaluació continuen estant en mans de les persones.

Al llarg de totes les activitats, el professor aborda de manera explícita:

  • la seguretat digital,
  • la protecció de la privadesa,
  • la comunicació respectuosa,
  • les limitacions de la IA,
  • l’ús ètic de la tecnologia,
  • la participació responsable en entorns digitals.

La progressió en l’ús de la IA reflecteix la progressió del mòdul mateix: en primer lloc, la IA serveix de suport al vocabulari i la pronunciació (Escenari 1); a continuació, al desenvolupament del diàleg i la interacció social (Escenari 2); i, finalment, a l’autoexpressió i la reflexió a través de la comunicació multimodal (Escenari 3), mentre que la interacció humana autèntica continua sent l’objectiu principal de l’aprenentatge.

1.5 Competències clau

  • Alineació amb DigComp 

Aquest mòdul fomenta el desenvolupament de competències digitals clau en consonància amb el marc DigComp. Els alumnes aprenen a comunicar-se i col·laborar de manera adequada en entorns digitals, a crear continguts multimodals senzills i a interactuar en línia de manera segura i responsable. Mitjançant l’ús guiat d’eines digitals i assistides per IA, els alumnes també reforcen la seva capacitat per resoldre problemes de comunicació senzills, navegar pels recursos digitals i reflexionar críticament sobre els continguts digitals.

  • Competències lingüístiques (BICS/CALP)

El mòdul desenvolupa principalment les Habilitats Bàsiques de Comunicació Interpersonal (BICS) ajudant els alumnes a participar en la interacció social quotidiana, les rutines de l’aula i la comunicació entre companys. Els alumnes practiquen vocabulari funcional, la comprensió auditiva, formular i respondre preguntes, expressar emocions i preferències, i utilitzar estratègies de reparació de la comunicació. Alhora, el mòdul introdueix gradualment elements inicials relacionats amb les CALP, com ara explicacions estructurades, llenguatge reflexiu i tasques senzilles de raonament que preparen els alumnes per a una comunicació acadèmica més exigent des del punt de vista cognitiu.

  • Competències socials i personals

El mòdul reforça la confiança en si mateixos dels alumnes, les seves habilitats de col·laboració, la consciència intercultural, l’empatia i el sentit de pertinença a la comunitat escolar. A través d’activitats cooperatives i la reflexió guiada, els alumnes desenvolupen l’expressió emocional, la resiliència, l’autonomia en l’aprenentatge i la participació respectuosa en entorns multilingües i mediats digitalment.

1.6 Eines recomanades

Nom de l’eina Finalitat / Descripció de l’ús
ChatGPT S’utilitza sota la supervisió d’un tutor per generar diàlegs senzills, activitats de pràctica de vocabulari, guions per a jocs de rol i preguntes de reflexió adaptades als nivells lingüístics dels alumnes.
Canva  S’utilitza per crear taulers de comunicació visual, cartells digitals, històries socials senzilles i presentacions multimodals que afavoreixen el desenvolupament del llenguatge quotidià.
Wordwall S’utilitza per repassar vocabulari, fer jocs de comunicació, activitats d’aparellament i practicar de manera interactiva el vocabulari BICS.
Padlet S’utilitza per a tasques de comunicació col·laborativa, compartir idees, publicar missatges breus i crear espais d’interacció multilingües a l’aula.
Vocaroo S’utilitza per a activitats senzilles de gravació de veu, pràctica de la pronunciació, reflexions orals i tasques d’expressió oral que fomenten la confiança en un entorn digital sense pressió.

PART 2 — ESCENARIS D'ACTIVITATS (IMPLEMENTACIÓ PAS A PAS)

Escenari 1: El classificador interactiu de l'aula — Enfocament: identitat de l'aula i comunicació quotidiana

Grup d’edat objectiu

7-10 anys (adaptable a 11-14 anys augmentant la complexitat lingüística i reduint el suport)

Durada estimada

45-50 minuts

Resum de l’escenari

En aquest escenari introductori centrat en el BICS, els alumnes migrants exploren el llenguatge quotidià de l’aula a través d’activitats multimodals interactives. Mitjançant jocs digitals d’arrossegar i deixar anar, targetes visuals, suport d’àudio i senzilles tasques de gravació de veu, els alumnes aprenen a identificar i pronunciar objectes de l’aula, números i frases bàsiques d’interacció. L’escenari redueix la pressió lingüística mitjançant la Composició Multimodal Digital (DMC), que permet als alumnes recolzar-se en imatges, sons, gestos i la repetició, alhora que van adquirint confiança de manera gradual en la comunicació social a l’aula. Les activitats ajuden els alumnes a familiaritzar-se amb l’entorn de l’aula i a desenvolupar un sentit de pertinença dins del nou context educatiu.

Escenari 1 — Objectius d'aprenentatge

Objectius lingüístics (BICS/CALP)

  • Identificar i anomenar objectes comuns de l’aula i números. 
  • Comprendre i respondre a instruccions i preguntes senzilles de l’aula. 
  • Practicar la pronunciació bàsica i la repetició oral del vocabulari quotidià de l’aula. 
  • Utilitzar patrons de comunicació breus com «Això és un…», «Tinc…», «Puc fer servir…?» i «On és…?».

Objectius digitals

  • Navegar per plataformes interactives senzilles utilitzant funcions d’arrossegar, deixar anar, fer clic i reproducció d’àudio. 
  • Utilitzar eines de gravació de veu per practicar la pronunciació i guanyar confiança en parlar. 
  • Reconèixer les rutines bàsiques de l’aula digital i l’ús segur de les eines educatives sota la supervisió d’un tutor.

Objectius personals i socials

  • Fomentar la confiança a l’hora de participar en les interaccions de l’aula. 
  • Reduir l’ansietat relacionada amb la comunicació en un nou entorn educatiu. 
  • Desenvolupar un sentit de pertinença i familiaritat dins de la comunitat de l’aula. 
  • Fomentar la col·laboració respectuosa entre companys i el suport mutu.

Escenari 1 — Eines i materials digitals

Eina / Material Finalitat / Notes d’ús
Wordwall S’utilitza per a jocs d’aparellament de vocabulari d’«arrossegar i deixar anar» que relacionen imatges, àudio i objectes de l’aula.
Fitxes de Canva S’utilitzen per a la presentació visual de vocabulari i el suport lingüístic multimodal.
Vocaroo S’utilitza per fer gravacions senzilles de pronunciació i activitats de repetició oral en un entorn relaxat.
Pissarra interactiva/projector S’utilitzen per a la modelització col·lectiva, el suport visual i la interacció guiada.
Objectes reals de l’aula S’utilitzen per connectar les activitats digitals amb el context autèntic de l’aula i l’aprenentatge sensorial.

Escenari 1 — Implementació pas a pas

Fase inicial (escalfament)

[p. ex., 10 minuts]

El professor dona la benvinguda als alumnes amb salutacions senzilles acompanyades de gestos, elements visuals i expressions facials. Utilitzant fitxes visuals de Canva i objectes reals de l’aula (p. ex., llapis, llibre, regle, motxilla), el professor presenta el vocabulari clau mitjançant la repetició, assenyalant els objectes i modelant la pronunciació. Els alumnes repeteixen les paraules a cor i de manera individual sense pressió per la precisió. El professor crea un ambient segur fomentant la participació multilingüe i permetent als alumnes respondre amb gestos o paraules soltes si cal. Es fa un breu joc interactiu de «Troba l’objecte» per despertar la curiositat i reduir l’ansietat a l’hora de comunicar-se.

 

Fase d’aprenentatge principal

[p. ex., 25-35 minuts]

Activitat A: Classificador interactiu de vocabulari

Els alumnes utilitzen Wordwall en tauletes o a la pissarra digital interactiva per fer una activitat d’arrossegar i deixar anar en què aparellen imatges de l’aula amb vocabulari oral i escrit. El suport auditiu en la llengua meta ajuda els alumnes a relacionar la pronunciació amb el significat visual, cosa que redueix la sobrecàrrega cognitiva mitjançant una bastida multimodal.

El tutor circula per l’aula, modela el llenguatge, repeteix les instruccions lentament i proporciona frases d’inici com:

  • «Això és un llapis». 
  • «Veig un llibre». 
  • «On és la regla?»

 

Activitat B: Pràctica de comunicació per parelles

Per parelles, els alumnes fan una senzilla recerca del tresor per l’aula utilitzant targetes amb pistes visuals. Formulen i responen preguntes breus mentre localitzen objectes de l’aula:

  • «On és la llibreta?» 
  • «Aquí és». 

El professor fomenta la interacció entre companys i els anima a utilitzar estratègies de comunicació no verbal quan calgui.

 

Activitat C: Gravació de veu amb Vocaroo

Els alumnes s’enregistren a si mateixos pronunciant entre 3 i 5 paraules relacionades amb l’aula o una frase senzilla utilitzant Vocaroo. Poden repetir el que diu el professor o utilitzar indicacions visuals. L’activitat se centra en fomentar la confiança més que en la precisió de la pronunciació. Els alumnes poden tornar a gravar si ho desitgen, cosa que fomenta l’autonomia de l’alumne i l’autocorrecció.

 

Fase de tancament i avaluació formativa

[p. ex., 10 minuts]

El professor reuneix els alumnes en un cercle de reflexió i repassa visualment el vocabulari clau. Els alumnes trien una targeta amb un objecte de l’aula i diuen o assenyalen la paraula corresponent. A continuació, els alumnes completen una senzilla reflexió final utilitzant frases guia o emojis:

  • «Avui he après…» 
  • «La paraula més fàcil va ser…» 
  • «Em sento…😊 😐 😟 » 

 

Es fomenta el suport entre companys mitjançant aplaudiments o gestos positius després de les gravacions o les respostes. El professor observa de manera informal la participació, la confiança, la disposició a comunicar-se i la capacitat per relacionar les imatges amb el vocabulari.

Escenari 1 — Notes per al professor

Notes d’adaptació

Per als alumnes amb un domini molt limitat de l’idioma, el professor pot reduir el nombre de paraules, utilitzar material d’àudio addicional en la llengua materna i permetre que s’assenyali o s’utilitzin gestos en lloc de l’expressió oral. Els alumnes més joves es beneficien d’una major repetició, d’activitats basades en el moviment i del reforç visual. Els alumnes més grans (11-14) poden ampliar l’activitat formant frases completes o classificant els objectes de l’aula segons la seva funció o color.

Per als alumnes amb necessitats educatives especials, es poden proporcionar horaris visuals, interfícies simplificades, una estimulació sensorial reduïda i temps addicional de processament. Si es disposa de tecnologia limitada, el professor pot substituir les tasques digitals per fitxes imprimibles i jocs de taula col·laboratius, mantenint alhora els principis d’interacció multimodal.

El professor ha de mantenir rutines predictibles i oferir suport emocional freqüent al llarg de l’activitat per ajudar els alumnes migrants recentment arribats que experimentin ansietat comunicativa.

 

Rutina de reflexió

«Una cosa que he après — Una paraula que recordo»

Al final de la sessió, els alumnes comparteixen:

  • una paraula nova de classe que recordin, 
  • una cosa que hagin après sobre la seva nova classe. 

 

Els alumnes poden respondre oralment, de manera visual o assenyalant imatges. Aquesta rutina afavoreix la retenció del vocabulari, redueix la pressió a l’hora de reflexionar i fomenta el reconeixement positiu del propi progrés. A més, reforça la connexió entre l’aprenentatge de la llengua i la integració emocional en l’entorn de l’aula.

Escenari 1 — Resultats esperats

Resultats esperats

En finalitzar aquesta activitat, els alumnes hauran de ser capaços de:

  • reconèixer i anomenar diversos objectes comuns de l’aula i números, 
  • respondre a instruccions i preguntes senzilles relacionades amb l’aula, 
  • utilitzar patrons bàsics de comunicació BICS relacionats amb l’entorn de l’aula, 
  • realitzar tasques digitals interactives senzilles de manera autònoma o amb un suport mínim, 
  • gravar i reproduir breus intervencions orals utilitzant una eina digital de gravació de veu, 
  • demostrar més confiança en participar en la interacció a l’aula, 
  • participar de manera respectuosa en activitats de comunicació amb el suport dels seus companys.

Els alumnes també han de mostrar una major familiaritat amb l’entorn físic i social de l’aula, cosa que contribuirà a reduir l’ansietat comunicativa i a millorar la participació.

Escenari 1 — Idees per a fitxes de treball

Idea per a una fitxa de treball núm. 1

Eina

Wordwall

 

Descripció de l’activitat

Els alumnes realitzen una activitat d’aparellament mitjançant «arrossegar i deixar anar» en la qual relacionen imatges d’objectes de l’aula amb vocabulari oral i escrit. Després de l’aparellament, els alumnes tornen a escoltar l’àudio i repeteixen les paraules en veu alta, individualment o per parelles. L’activitat es pot repetir diverses vegades per reforçar la pronunciació i el reconeixement del vocabulari.

 

Contingut

Imatges i gravacions d’àudio del vocabulari de l’aula:

  • llapis
  • llibre
  • cadira 
  • regla 
  • llibreta 
  • escriptori
  • motxilla 
  • números de l’1 al 10

 

Enfocament lingüístic

Reconeixement i pronunciació del vocabulari bàsic de l’aula i estructures nominals senzilles utilitzant la fórmula «Això és un…».

Idea per a la fitxa de treball núm. 2

Eina

Canva (fitxes digitals o imprimibles)

 

Descripció de l’activitat

Els alumnes reben un mapa visual de l’aula en el qual falten les etiquetes. Identifiquen els objectes de l’aula i col·loquen o escriuen les etiquetes amb el vocabulari correcte. Els alumnes més avançats poden crear frases curtes que descriguin la ubicació dels objectes, per exemple: «El llapis és sobre la taula».

 

Contingut

Escena visual de l’aula que inclou objectes etiquetats i sense etiquetar, vocabulari de posició, icones i codi de colors.

 

Enfocament lingüístic

Vocabulari de l’aula, expressions d’ubicació (incloses les preposicions), construcció d’oracions senzilles i pràctica de repetició oral.

Idea per a la fitxa de treball 3

Eina

Vocaroo + full de reflexió imprès

 

Descripció de l’activitat

Els alumnes s’enregistren a si mateixos pronunciant paraules seleccionades de l’aula o frases curtes i, a continuació, completen un senzill full de reflexió marcant amb un cercle els emojis o coloreant els indicadors de confiança relacionats amb les tasques d’expressió oral. Els alumnes poden escoltar les seves gravacions i comparar la seva pronunciació amb el model del professor.

 

Contingut

Pistes de pronunciació, senyals visuals per parlar, emojis de confiança i frases per començar:

  • «Puc dir…» 
  • «La meva paraula preferida és…»

 

Enfocament lingüístic

Pràctica de la pronunciació, repetició oral, repàs de vocabulari i foment de la confiança en la interacció oral a l’aula.

Escenari 2: Demanar al menjador: Converses còmiques — Enfocament: Interacció quotidiana col·laborativa i comunicació cortesa

Edat recomanada

11-14 anys (adaptable per a 7-10 anys amb diàlegs simplificats, estructures de frases visuals i més suport del professor).

 

Durada estimada

55-60 minuts

 

Resum de l’escenari

En aquest escenari orientat al BICS, la complexitat del qual va augmentant progressivament, els alumnes participen en activitats de joc de rols que simulen una interacció al menjador escolar o en un petit restaurant. Els alumnes practiquen la comunicació funcional quotidiana, com saludar, demanar menjar, formular peticions educades, respondre de manera adequada i tornar-se en la conversa. Després d’assajar la interacció oral mitjançant gestos, la col·laboració entre companys i suports visuals, els alumnes utilitzen Canva per crear una breu tira còmica digital que representi el seu diàleg. A través de la composició multimodal digital (DMC), els alumnes combinen el llenguatge parlat, els elements visuals i la seqüència narrativa per reduir la pressió lingüística, alhora que reforcen la confiança comunicativa i la participació social.

Escenari 2 — Objectius d'aprenentatge

Objectius lingüístics (BICS/CALP)

  • Utilitzar el diàleg social quotidià relacionat amb demanar menjar i interactuar de manera educada en un menjador o un restaurant.
  • Practicar el torn de paraula, les salutacions, les peticions i les respostes breus utilitzant patrons de comunicació funcionals. 
  • Aplicar estructures conversacionals senzilles com «Em pot donar…?», «M’agradaria…», «Aquí ho té» i «Gràcies». 
  • Desenvolupar la fluïdesa oral i la confiança en interaccions breus amb companys.

Objectius digitals

  • Utilitzar Canva per crear una tira còmica multimodal senzilla que combini text, imatges i diàleg. 
  • Organitzar narratives visuals de manera digital utilitzant seqüències i bafarades. 
  • Practicar l’ús segur i col·laboratiu d’eines educatives digitals sota la supervisió d’un professor.

Objectius personals i socials

  • Fomentar la confiança en la interacció social en situacions quotidianes de la comunitat.
  • Fomentar la col·laboració, la comunicació respectuosa i el suport entre companys. 
  • Fomentar l’empatia i la consciència intercultural a través de jocs de rol i la narració compartida d’històries.
  • Reduir l’ansietat comunicativa mitjançant l’expressió multimodal i la interacció estructurada.

Escenari 2 — Eines i materials digitals

Eina / Material Finalitat / Notes d’ús
Canva S’utilitza per crear tires còmiques digitals que il·lustren converses quotidianes al menjador i narracions multimodals.
Wordwall S’utilitza per repassar vocabulari i realitzar activitats interactives d’aparellament relacionades amb el menjar, les begudes i les expressions de cortesia.
ChatGPT (supervisat per un tutor) S’utilitza per generar exemples de diàlegs diferenciats, frases per iniciar converses i estímuls comunicatius.
Fitxes de diàleg impreses S’utilitzen per facilitar la interacció oral i donar suport als alumnes amb menys confiança durant les activitats de joc de rols.
Accessoris de menjar reals o visuals S’utilitzen per crear contextos de comunicació autèntics i reduir la càrrega cognitiva mitjançant l’associació visual.

Escenari 2 — Implementació pas a pas

Fase inicial (escalfament)

[p. ex., 10 minuts]

El professor presenta el vocabulari relacionat amb el menjar i les expressions de cortesia utilitzant targetes visuals, gestos i imatges d’aliments reals o impresos. Els alumnes repeteixen frases clau a l’uníson i practiquen patrons conversacionals senzills:

  • «Em pots donar…?» 
  • «M’agradaria…» 
  • «Aquí ho tens». 
  • «Gràcies». 

Es realitza una breu activitat interactiva a Wordwall per relacionar el vocabulari relacionat amb el menjar amb imatges i suport d’àudio. El professor modela el torn de paraula en la conversa utilitzant gestos exagerats i parlant a poc a poc per reduir l’ansietat lingüística i activar els coneixements previs.

 

Fase d’aprenentatge principal

[p. ex., 25-35 minuts]

Activitat A: Joc de rols guiat

Els alumnes treballen per parelles o en petits grups per simular una interacció al menjador escolar. Un alumne fa de cambrer, mentre que un altre fa de client. Les targetes de diàleg i les pistes visuals faciliten la interacció.

Alguns exemples de diàlegs són:

  • «Hola». 
  • «Em pot donar un entrepà, si us plau?» 
  • «Sí, aquí el té». 
  • «Gràcies». 

El professor es mou contínuament per l’aula, modelant la pronunciació, fomentant la participació i facilitant la interacció quan cal. Els alumnes poden utilitzar gestos, assenyalar amb el dit o suports visuals si la seva expressió verbal és limitada.

 

Activitat B: Creació d’una tira còmica (redacció multimodal digital)

Amb Canva, els alumnes creen una tira còmica breu d’entre 4 i 6 vinyetes que il·lustri el seu diàleg en un restaurant o menjador. Seleccionen personatges, fons, imatges de menjar i bafarades per representar visualment la conversa.

L’activitat redueix la pressió cognitiva, ja que els alumnes transmeten el significat a través de modes tant visuals com lingüístics. El professor pot utilitzar ChatGPT per endavant per generar exemples de diàlegs simplificats o diferenciats, en funció dels nivells de competència dels alumnes.

 

Activitat C: Intercanvi per parelles

Les parelles presenten breument les seves tires còmiques a un altre grup. Els alumnes identifiquen les expressions de cortesia i el vocabulari clau utilitzat pels seus companys. El professor reforça l’escolta respectuosa i els comentaris constructius entre companys.

 

Fase de tancament i avaluació formativa

[p. ex., 10 minuts]

El professor repassa les expressions clau de manera oral i visual. Els alumnes participen en un breu «cercle de frases de cortesia», en el qual cada alumne diu o tria una expressió útil de la lliçó.

Les preguntes de reflexió final inclouen:

  • «Avui he utilitzat…» 
  • «Una frase nova que recordo és…» 
  • «Em vaig sentir segur quan…» 

Els alumnes poden respondre oralment, assenyalant targetes de diàleg o mitjançant emojis. L’avaluació formativa informal se centra en:

  • la disposició a comunicar-se, 
  • la participació en la interacció amb els companys, 
  • l’ús d’expressions de cortesia, 
  • la capacitat de relacionar la comunicació visual amb la verbal.

El professor ofereix un reforç positiu centrat en l’esforç comunicatiu més que en la correcció gramatical.

 

Escenari 2 — Notes per al professor

Notes d’adaptació

Per als alumnes amb un nivell de domini de la llengua més baix, el professor pot proporcionar plantilles de còmics parcialment completades, fitxes de vocabulari bilingües, models de frases en àudio i diàlegs simplificats de dues línies. Els alumnes més joves poden crear tires còmiques més curtes amb més contingut visual que escrit.

Per als alumnes més avançats, el professor pot fomentar:

  • intercanvis conversacionals més llargs, 
  • que formulin preguntes de seguiment, 
  • afegir expressions emocionals, 
  • a improvisar elements addicionals en el diàleg. 

Als alumnes amb necessitats educatives especials se’ls pot proporcionar material visual de mida més gran, bafarades codificades per colors, menys exigències d’escriptura i una narració oral en lloc d’escrita del còmic. Els pot resultar útil disposar de més temps per processar la informació. 

Si no es disposa de dispositius digitals, els alumnes poden crear tires còmiques en paper utilitzant plantilles impreses, sense deixar de participar en la narració multimodal i en els jocs de rol.

El professor ha de mantenir un ambient de suport i sense pressions, en què es validin constantment els intents de comunicació.

 

Rutina de reflexió

«He dit — He compartit — He après»

Al final de la sessió, els alumnes reflexionen sobre:

  • una frase que hagin dit, 
  • una cosa que van compartir amb la seva parella, 
  • una cosa nova que van aprendre sobre com comunicar-se amb educació. 

Aquesta rutina reforça la participació comunicativa, fomenta la consciència d’un mateix i anima els alumnes a reconèixer la interacció social com un assoliment, en lloc de centrar-se únicament en la precisió lingüística.

Escenari 2 — Resultats esperats

Resultats esperats

En finalitzar aquesta activitat, els alumnes haurien de ser capaços de:

  • participar en breus diàlegs quotidians relacionats amb demanar menjar i la interacció social cortesa, 
  • utilitzar amb seguretat estructures conversacionals bàsiques en jocs de rol amb companys, 
  • reconèixer i aplicar expressions de cortesia de manera adequada, 
  • crear una senzilla tira còmica digital que combini imatges i diàlegs, 
  • organitzar una breu narració visual utilitzant eines digitals, 
  • col·laborar amb respecte durant les activitats en parelles i en grup, 
  • demostrar una confiança més gran en la comunicació oral i en l’autoexpressió multimodal. 

Els alumnes també haurien de mostrar una major familiaritat amb els patrons d’interacció socialment adequats que s’utilitzen en els contextos escolars i comunitaris.

Escenari 2 — Idees per a fitxes de treball

Idea per a la fitxa de treball núm. 1

Eina

Wordwall

 

Descripció de l’activitat

Els alumnes realitzen una activitat interactiva d’aparellament en què relacionen vocabulari referent al menjar i expressions de cortesia amb imatges i gravacions d’àudio. Després de l’aparellament, els alumnes practiquen oralment minidiàlegs amb un company utilitzant el vocabulari del joc.

 

Contingut

Vocabulari sobre menjar i beure:

  • entrepà, 
  • sopa, 
  • suc, 
  • poma, 
  • aigua, 
  • pizza, 
  • amanida.

Expressions de cortesia:

  • «Em donaries…?» 
  • «Si us plau». 
  • «Gràcies». 
  • «Aquí tens».

 

Enfocament lingüístic

Comunicació quotidiana en BICS, peticions educades, vocabulari relacionat amb el menjar, pronunciació i torns de paraula.

Idea per a la fitxa de treball 2

Eina

Canva

 

Descripció de l’activitat

Els alumnes dissenyen una tira còmica de quatre vinyetes que il·lustri una conversa al menjador (preparació de guions gràfics). Hi afegeixen bafarades, personatges i detalls visuals per mostrar la seqüència de la interacció. Els alumnes més avançats poden afegir-hi emocions o línies de diàleg addicionals.

 

Contingut

Plantilles de còmics, suggeriments per a les bafarades, fons de restaurant o menjador, avatars de personatges i il·lustracions de menjar.

 

Enfocament lingüístic

Seqüenciació del diàleg, estructures conversacionals, peticions corteses, salutacions i organització narrativa senzilla.

Idea per a la fitxa de treball núm. 3

Eina

Full imprès per crear diàlegs

 

Descripció de l’activitat

Els alumnes ordenen les tires retallades del diàleg en l’ordre correcte de la conversa abans de practicar el diàleg oralment amb un company. A continuació, els alumnes personalitzen la conversa canviant els aliments o afegint-hi emocions.

 

Contingut

Tires amb frases com (exemples seleccionats):

  • «Hola». 
  • «Em dones…?» 
  • «Sí, aquí tens». 
  • «Gràcies». 
  • «Adéu». 

S’hi inclouen imatges d’aliments i icones d’emocions com a ajuda.

Escenari 3: Tauler d'àudio «Les meves aficions» — Enfocament: Autoexpressió i comunicació digital

Grup d’edat objectiu

7-14 anys (diferenciació segons la complexitat lingüística, el nivell d’independència i l’extensió de la producció oral)

 

Durada estimada

45-50 minuts

 

Resum de l’escenari

En aquest escenari final, centrat en el BICS i amb més autonomia comunicativa, els alumnes creen breus presentacions d’àudio personals sobre les seves aficions, interessos i activitats preferides utilitzant eines senzilles de gravació de veu, com Vocaroo o Flip. A continuació, els alumnes pugen o comparteixen les seves gravacions en un tauler col·laboratiu de Padlet, on els seus companys les poden escoltar i respondre mitjançant emojis, comentaris o reaccions visuals. A través de la composició multimodal digital (DMC), els alumnes combinen el llenguatge oral, la participació digital i la narració personal per reforçar la confiança comunicativa, la pronunciació i el sentit de pertinença social, alhora que participen de manera segura en una interacció col·laborativa en línia.

Escenari 3 — Objectius d'aprenentatge

Objectius lingüístics (BICS/CALP)

  • Presentar aficions, interessos i preferències personals utilitzant un llenguatge oral senzill. 
  • Practicar la pronunciació, la fluïdesa i l’expressió personal breu en la comunicació oral. 
  • Utilitzar estructures sintàctiques senzilles com «M’agrada…», «La meva afició preferida és…» i «Gaudeixo…». 
  • Desenvolupar la confiança a l’hora de produir missatges orals breus de manera autònoma.

Objectius digitals

  • Utilitzar eines de gravació de veu per crear i compartir contingut d’àudio digital. 
  • Participar de manera responsable en espais digitals col·laboratius com Padlet. 
  • Practicar l’escolta de les gravacions dels companys i respondre de manera respectuosa utilitzant eines d’interacció digital. 
  • Fomentar les competències de l’Àrea 2 de DigComp relacionades amb la comunicació i la col·laboració a través de les tecnologies digitals.

Objectius personals i socials

  • Fomentar la confiança en un mateix a través de la narració d’històries personals i l’expressió oral. 
  • Fomentar l’empatia, la connexió entre companys i la consciència intercultural mitjançant l’intercanvi d’interessos personals. 
  • Fomentar l’escolta activa i la interacció digital respectuosa. 
  • Enfortir el sentit d’identitat i pertinença dels alumnes dins de la comunitat de l’aula.

Escenari 3 — Eines i materials digitals

Eina / Material Finalitat / Notes d’ús
Vocaroo/Flip S’utilitza per gravar breus presentacions personals en àudio i practicar la pronunciació en un entorn sense pressió.
Padlet S’utilitza com un tauler digital col·laboratiu on els alumnes pugen les seves gravacions i interactuen amb el contingut dels seus companys.
Targetes de prompts visuals de Canva S’utilitzen per reforçar el vocabulari relacionat amb aficions, esports, música, jocs i activitats d’oci.
ChatGPT (supervisat per un tutor) S’utilitza per generar frases inicials diferenciades i suport amb el vocabulari relacionat amb les aficions.
Auriculars / Tauletes S’utilitzen per escoltar gravacions de companys i realitzar tasques orals individuals amb comoditat. 

Escenari 3 — Implementació pas a pas

Fase inicial (escalfament)

[p. ex., 10 minuts]

El professor presenta vocabulari relacionat amb les aficions utilitzant targetes visuals, gestos i exemples orals senzills. Els alumnes repeteixen paraules i frases curtes relacionades amb activitats de temps lliure:

  • «M’agrada el futbol». 
  • «M’agrada la música». 
  • «La meva afició és dibuixar». 

El professor crea un ambient propici compartint un breu exemple personal i animant els alumnes a utilitzar gestos, elements visuals o paraules soltes si cal. Es realitza un joc ràpid basat en moviments en què els alumnes representen les seves aficions mitjançant mímica mentre els seus companys endevinen de quina activitat es tracta.

Es poden proporcionar suports visuals i aclariments multilingües per reduir la càrrega cognitiva i l’ansietat comunicativa.

 

Fase d’aprenentatge principal

[p. ex., 25-35 minuts]

Activitat A: Preparació oral guiada

Els alumnes preparen una breu presentació personal utilitzant estructures de frases i ajudes visuals. Els alumnes més joves o amb menys confiança poden completar estructures senzilles:

  • «Em dic…» 
  • «M’agrada…» 
  • «El meu joc preferit és…» 

Els alumnes més grans o amb un nivell més avançat poden ampliar les seves gravacions amb motius o detalls addicionals:

  • «M’agrada el bàsquet perquè hi jugo amb els meus amics». 

El professor modela la pronunciació lentament, ofereix ànims de manera immediata i valora tots els intents de comunicació per reforçar la confiança oral.

Activitat B: Gravació d’àudio amb Vocaroo o Flip

Els alumnes graven una breu salutació d’àudio sobre les seves aficions i interessos utilitzant Vocaroo o Flip. Els alumnes poden tornar a gravar si així ho desitgen, cosa que fomenta l’autocorrecció i l’autonomia de l’alumne. El professor proporciona una «bastida gradual» mitjançant:

  • la demostració de la pronunciació, 
  • el suport emocional, 
  • suports visuals, 
  • frases d’inici, 
  • un reforç positiu immediat. 

 

Activitat C: Compartir a Padlet de manera col·laborativa

Les gravacions es pugen o s’enllacen a un tauler compartit de Padlet. Els alumnes escolten les gravacions dels seus companys amb auriculars i reaccionen de manera respectuosa mitjançant:

  • emojis, 
  • comentaris breus, 
  • adhesius digitals, 
  • reaccions visuals. 

El tutor aborda de manera explícita la comunicació respectuosa en línia, l’escolta activa i la participació segura en entorns digitals col·laboratius.

 

Fase de cloenda i avaluació formativa

[p. ex., 10 minuts]

El professor reuneix els alumnes per a un breu debat de reflexió centrat en la confiança i la comunicació, més que no pas en la precisió lingüística. Els alumnes responen a preguntes senzilles:

  • «Avui he parlat de…» 
  • «Em vaig sentir orgullós/orgullosa quan…» 
  • «Una afició que he descobert ha estat…» 

Els alumnes poden respondre oralment, amb emojis o assenyalant elements visuals. Es fomenta el suport entre companys mitjançant reaccions positives i aplaudiments després de les activitats d’escolta.

El professor observa de manera informal:

  • la disposició a parlar, 
  • la participació en l’intercanvi digital, 
  • la confiança en parlar, 
  • la interacció amb les gravacions dels companys, 
  • el comportament comunicatiu respectuós. 

La sessió conclou amb una celebració col·lectiva de les veus multilingües i les identitats personals.

Escenari 3 — Notes per al professor

Notes d’adaptació

Per als alumnes amb un domini molt limitat de la llengua, el professor pot permetre:

  • gravacions d’una sola paraula, 
  • respostes bilingües, 
  • pistes exclusivament visuals, 
  • produccions orals més breus, 
  • gravacions amb ajuda d’un company. 

Els alumnes més joves poden utilitzar més suport visual i tasques d’expressió oral més breus, mentre que els alumnes més grans poden ampliar les gravacions descrivint rutines, emocions o motius relacionats amb les seves aficions.

Els alumnes amb necessitats educatives especials poden beneficiar-se de:

  • espais de gravació més tranquils, 
  • un soroll de fons reduït, 
  • tires de frases amb imatges, 
  • temps addicional per assajar, 
  • formats de resposta alternatius. 

Si l’accés a la tecnologia és limitat, els alumnes poden gravar utilitzant un únic dispositiu compartit o mitjançant una activitat de conversa en grup, en lloc de pujar les gravacions digitalment.

El professor ha de donar prioritat a la seguretat emocional i valorar l’esforç comunicatiu per sobre de la perfecció en la pronúncia.

 

Rutina de reflexió

Reflexió sobre «La meva veu importa»

Al final de l’activitat, els alumnes completen la frase:

  • «Avui he compartit…» 
  • «Vaig ser valent quan…» 
  • «Em va agradar escoltar…» 

Aquesta rutina fomenta el reconeixement personal del progrés comunicatiu i reforça la importància de la veu de cada alumne dins de la comunitat de l’aula. A més, afavoreix la integració emocional i la confiança dels alumnes.

Escenari 3 — Resultats esperats

Resultats esperats

En finalitzar aquest escenari, els alumnes haurien de ser capaços de:

  • fer una breu presentació oral sobre les seves aficions i interessos, 
  • utilitzar patrons de comunicació senzills de BICS de manera autònoma o amb un suport mínim, 
  • gravar i compartir continguts d’àudio digitals amb confiança, 
  • participar de manera adequada en interaccions col·laboratives en línia, 
  • escoltar activament i respondre amb respecte a les aportacions dels seus companys, 
  • demostrar una major confiança en la comunicació oral i la participació digital, 
  • reforçar el seu sentit d’identitat, pertinença i connexió social dins de la comunitat de l’aula. 

Els alumnes també haurien de demostrar una major disposició a participar en interaccions orals i un major coneixement de les eines de comunicació digital col·laborativa.

Escenari 3 — Idees per a fitxes de treball

Idea per a una fitxa de treball núm. 1

Eina

Canva

 

Descripció de l’activitat

Els alumnes completen una fitxa visual titulada «Les meves aficions» seleccionant o inserint imatges que representin les seves activitats preferides. A continuació, utilitzen frases d’inici per preparar respostes orals breus abans de gravar la seva presentació en àudio.

 

Contingut

Imatges d’aficions:

  • futbol, 
  • música, 
  • ball, 
  • dibuixar, 
  • jocs, 
  • llegir, 
  • anar en bicicleta. 

Estructures de frases:

  • «M’agrada…» 
  • «La meva afició preferida és…» 
  • «M’agrada…»

 

Enfocament lingüístic

Vocabulari sobre aficions, estructures per presentar-se, suport a la pronúncia i expressions senzilles de preferència.

Idea per a la fitxa de treball 2

Eina

Padlet

 

Descripció de l’activitat

Els alumnes escolten les gravacions dels seus companys i emplenen una senzilla fitxa de resposta digital triant emojis, icones o breus comentaris relacionats amb les gravacions. Els alumnes més avançats poden escriure una frase positiva adreçada a un company.

 

Contingut

Preguntes per a la comprensió auditiva, icones de reacció, escales d’emojis i frases per iniciar els comentaris entre companys:

  • «A mi també m’agrada…» 
  • «Bona feina!» 
  • «A mi també!»

 

Enfocament lingüístic

Comprensió auditiva, llenguatge per a la interacció social, comentaris respectuosos i respostes conversacionals senzilles.

Idea per a la fitxa de treball núm. 3

Eina

Vocaroo + Planificador d’expressió oral imprès

 

Descripció de l’activitat

Abans de gravar, els alumnes organitzen les seves idees utilitzant un planificador d’expressió oral amb imatges i paraules clau. Després de la gravació, reflexionen sobre el seu nivell de confiança coloreant una escala d’autoavaluació.

 

Contingut

Organitzador visual per a l’expressió oral que inclou:

  • icones d’aficions, 
  • vocabulari clau, 
  • frases d’ajuda, 
  • una escala de confiança amb emojis.

 

Enfocament lingüístic

Fluïdesa oral, pràctica de la pronúncia, repàs de vocabulari i foment de la confiança en l’expressió oral.

PART 3 — ESTRATÈGIA D'AVALUACIÓ FORMATIVA

3.1 Observació

Al llarg dels tres escenaris, el professor observa contínuament la participació lingüística dels alumnes, el seu benestar emocional, la seva interacció social i el seu ús de les eines digitals per tal de proporcionar un suport adaptat i diferenciat. L’observació en aquest mòdul és principalment formativa, informal i s’integra de manera natural en el procés de tutoria de TELMS, en lloc de basar-se en proves formals o en una avaluació orientada a la correcció. El professor se centra en la participació comunicativa, el foment de la confiança i la integració gradual en l’entorn de l’aula. 

 

Durant l’Escenari 1 («El classificador interactiu de l’aula»), el professor observa si els alumnes:

  • reconeixen i responen al vocabulari de l’aula, 
  • intenten repetir oralment o utilitzen gests per comunicar el significat, 
  • participen en activitats per parelles, 
  • segueixen de manera autònoma instruccions digitals senzilles, 
  • demostren curiositat i disposició a interactuar, 
  • relacionen eficaçment els estímuls visuals, auditius i lingüístics. 

Es presta especial atenció al nivell de comoditat dels alumnes, als seus patrons de vacil·lació i a la seva disposició per participar en les rutines de comunicació de l’aula.

 

Durant l’Escenari 2 («Demanar al menjador: converses còmiques»), el professor observa:

  • el comportament a l’hora de respectar els torns de paraula, 
  • l’ús d’expressions de cortesia, 
  • la participació en jocs de rol col·laboratius, 
  • la qualitat de la interacció entre companys, 
  • la disposició a improvisar o personalitzar els diàlegs, 
  • la capacitat per combinar la comunicació visual i verbal en la creació de còmics digitals, 
  • l’ús responsable de les eines digitals col·laboratives. 

El professor també observa com els alumnes negocien el significat de manera social i si recorren cada cop més a estratègies de comunicació en lloc d’aïllar-se o guardar silenci.

 

Durant l’Escenari 3 («El meu tauler d’àudio d’aficions»), el professor se centra en:

  • la confiança oral durant la gravació d’àudio, 
  • els intents de pronúncia i el desenvolupament de la fluïdesa, 
  • la participació en l’intercanvi digital col·laboratiu, 
  • les respostes respectuoses envers els companys, 
  • l’expressió emocional, 
  • una interacció en línia segura i responsable. 

A més, el professor observa si els alumnes mostren una major confiança a l’hora de presentar informació personal i participar en espais de comunicació mediats digitalment.

Les observacions es registren de manera informal mitjançant breus notes de tutoria, senzilles taules d’observació, llistes de verificació reflexives, comentaris anecdòtics, resums ràpids després de les sessions i el seguiment de la participació. 

En lloc de centrar-se en la correcció gramatical, el professor documenta:

  • l’esforç comunicatiu, 
  • els patrons d’interacció, 
  • el compromís emocional, 
  • la participació digital, 
  • el desenvolupament de la confiança, 
  • el comportament col·laboratiu, 
  • i autonomia emergent. 

Aquestes observacions ajuden el professor a adaptar la bastida, el ritme, les estratègies d’agrupament i el suport lingüístic d’acord amb les necessitats dels alumnes.

3.2 Preguntes finals i autoreflexió

Al final de cada escenari, els alumnes participen en breus rutines de reflexió i activitats de cloenda dissenyades per fomentar l’autoconsciència, la seguretat emocional i el reconeixement del progrés comunicatiu. Les activitats de reflexió estan concebudes deliberadament perquè no suposin una gran pressió i siguin multimodals, amb la finalitat que resultin accessibles per als alumnes en les primeres etapes de l’adquisició de la llengua.

El mòdul utilitza preguntes de reflexió senzilles relacionades directament amb l’objectiu comunicatiu de cada sessió.

 

Escenari 1 – Preguntes de cloenda

  • «Avui he après…» 
  • «La paraula més fàcil va ser…» 
  • «Em sento…😊 😐 😟 » 
  • «Una cosa que recordo és…» 

Aquestes preguntes ajuden els alumnes a reconèixer el vocabulari après recentment a classe i a reflexionar sobre el seu benestar emocional en el nou entorn d’aprenentatge.

 

Escenari 2: Preguntes de cloenda

  • «Avui he utilitzat…» 
  • «Una frase nova que recordo és…» 
  • «Em vaig sentir segur quan…» 
  • «Una expressió de cortesia que em va agradar va ser…» 

Aquestes preguntes animen els alumnes a reflexionar sobre la seva participació en la interacció social, la comunicació cortès i la construcció col·laborativa del diàleg.

 

Escenari 3: Preguntes finals

  • «Avui he parlat de…» 
  • «Em vaig sentir valent quan…» 
  • «Em va agradar escoltar…» 
  • «Una afició que he descobert ha estat…» 

Aquestes preguntes fomenten l’expressió personal, la confiança en parlar, l’empatia i la connexió amb els companys.

Els alumnes poden respondre oralment, de manera visual, mitjançant emojis, assenyalant imatges, amb respostes escrites breus i a través de reaccions digitals a Padlet o en taulers col·laboratius. 

El professor analitza les respostes dels alumnes per avaluar la seva seguretat en la comunicació, la retenció de vocabulari, 

el benestar emocional, les preferències d’interacció, els nivells de participació i la preparació per a tasques de comunicació més complexes. 

Les respostes de reflexió orienten les sessions posteriors en ajudar el professor a:

  • ajustar la bastida lingüística, 
  • modificar la complexitat de les tasques, 
  • reorganitzar els grups de companys, 
  • proporcionar suport emocional addicional, 
  • identificar els alumnes que necessiten més ànim o una ajuda diferenciada. 

Les rutines de reflexió també reforcen el principi del TELMS que el desenvolupament del llenguatge està estretament relacionat amb la integració emocional, la participació i l’autonomia de l’alumne, més que no pas amb la mera perfecció lingüística.

3.3 Avaluació entre companys

Les activitats d’avaluació entre companys d’aquest mòdul estan dissenyades per reforçar l’aprenentatge col·laboratiu, el sentit de pertinença social, l’empatia intercultural i la comunicació respectuosa. L’avaluació continua sent informal, de caràcter de suport i orientada a la participació, amb la finalitat de mantenir entorns d’aprenentatge psicològicament segurs per als alumnes migrants.

En els tres escenaris, les activitats de retroacció entre companys inclouen:

  • intercanvi en parelles, 
  • jocs de rol col·laboratius, 
  • presentacions en forma de tira còmica, 
  • escoltar i respondre a enregistraments d’àudio, 
  • aplaudiments entre companys i gestos positius, 
  • activitats d’observació de tipus «galeria», 
  • comentaris digitals amb emojis, 
  • comentaris breus de suport. 

 

A l’escenari 1, els alumnes se sostenen mútuament durant les activitats d’emparellament de vocabulari i la recerca del tresor a l’aula. L’ànim entre companys es reforça mitjançant gestos positius, la repetició compartida i tasques col·laboratives d’identificació d’objectes.

 

A l’escenari 2, els alumnes presenten diàlegs en forma de tira còmica als seus companys en grups petits. Els alumnes identifiquen expressions de cortesia útils i estratègies de comunicació eficaces utilitzades pels seus companys. El professor ofereix exemples de comentaris constructius, com ara:

  • «M’ha agradat el teu diàleg perquè…» 
  • «Vaig entendre quan vas dir…» 
  • «El teu còmic era clar i creatiu». 

 

A l’escenari 3, l’avaluació entre companys es duu a terme mitjançant la interacció col·laborativa a Padlet. Els alumnes escolten els enregistraments dels seus companys i responen amb respecte utilitzant emojis, enganxines, comentaris breus, icones de reacció i paraules d’ànim. 

Aquestes activitats ajuden els alumnes a practicar l’escolta activa, la comunicació respectuosa en línia, l’empatia, el reconeixement entre companys, la interacció col·laborativa i la ciutadania digital. 

El professor supervisa acuradament totes les interaccions de retroacció entre companys per garantir que els comentaris siguin de suport, respectuosos amb les diferències culturals i emocionalment segurs. La retroacció se centra principalment en:

  • l’esforç en la comunicació, 
  • la participació, 
  • la claredat del missatge, 
  • la creativitat, 
  • la col·laboració, 
  • el foment de la confiança.

Les activitats d’avaluació entre companys donen suport a l’enfocament de tutoria del TELMS en fomentar l’autonomia dels alumnes, reduir l’ansietat comunicativa i reforçar la idea que la comunicació multilingüe és un procés social compartit, més que no pas una tasca de rendiment individual.

3.4 Reflexió del professor

Després de cada escenari, s’espera que els professors emplenin el Formulari de reflexió del professor inclòs a l’annex 4 de les Directrius metodològiques de CARE. El procés de reflexió afavoreix l’adaptació pedagògica contínua i garanteix que les activitats continuïn responent a les necessitats lingüístiques, emocionals, socials i digitals dels alumnes migrants.

El professor reflexiona de manera sistemàtica sobre:

  • la participació dels alumnes, 
  • l’eficàcia de les estratègies de bastida, 
  • els nivells de participació, 
  • l’ambient emocional, 
  • l’accessibilitat digital, 
  • l’eficàcia de les eines basades en IA, 
  • el ritme i la seqüència de les activitats, 
  • la qualitat de la interacció, 
  • el caràcter inclusiu de les tasques de comunicació, 
  • l’eficàcia de la diferenciació. 

Es presta una atenció especial a avaluar com les eines digitals i les que compten amb el suport de la IA van contribuir a reduir la càrrega cognitiva, augmentar la participació comunicativa, afavorir la comprensió multimodal, reforçar la confiança en la interacció oral i facilitar l’ensenyament diferenciat. 

El professor també reflexiona de manera crítica sobre si els materials generats per la IA eren adequats des del punt de vista lingüístic i cultural, si els alumnes comprenien les limitacions de les eines d’IA, amb quina eficàcia les eines digitals donaven suport al desenvolupament de les habilitats comunicatives en anglès (BICS) o si els alumnes es mantenien activament implicats en lloc de consumir passivament els continguts digitals. 

Les reflexions posteriors a la sessió ajuden el professor a identificar quines activitats s’han de simplificar, si els alumnes necessiten suport emocional o lingüístic addicional, si s’apliquen estratègies de bastida eficaces i si es fan els ajustos necessaris en la selecció d’eines digitals. El professor també pot observar si els alumnes han progressat adequadament cap a una comunicació més autònoma. A més, el professor pot reflexionar sobre si els alumnes van tenir prou oportunitats per a una col·laboració més gran entre companys durant les activitats.

Gràcies a aquesta pràctica reflexiva, el professor pot:

  • adaptar la complexitat del llenguatge, 
  • redissenyar els suports comunicatius, 
  • personalitzar les tasques futures, 
  • millorar la diferenciació, 
  • reforçar la participació inclusiva, 
  • perfeccionar les estratègies d’ensenyament multimodals, 
  • optimitzar l’equilibri entre el suport digital i la interacció humana. 

Dins del marc TELMS, la reflexió del professor s’entén com un component essencial d’una pedagogia receptiva i centrada en l’alumne. La reflexió garanteix que la tecnologia, la integració de la IA i la tutoria lingüística continuïn sent pedagògicament significatives, ofereixin suport emocional i estiguin alineades amb els objectius més amplis d’integració social i d’apoderament comunicatiu dels alumnes migrants. 

PART 4 — NOTES ADDICIONALS I INFORMACIÓ CONTEXTUAL

4.1 Consideracions culturals i contextuals

La implementació d’aquest mòdul en el context educatiu polonès requereix tenir en compte la creixent diversitat lingüística, cultural i educativa present als centres escolars a causa dels recents processos migratoris, inclosa l’arribada d’alumnes refugiats i migrants procedents d’Ucraïna i d’altres països. Molts alumnes migrants que s’incorporen als centres escolars polonesos poden haver patit interrupcions en la seva trajectòria educativa, patir estrès emocional relacionat amb el desplaçament, tenir un coneixement limitat de l’idioma polonès i comptar amb experiències dispars pel que fa a l’ús de les tecnologies digitals i a les normes de participació a l’aula.

Una consideració contextual important és l’àmplia diversitat de nivells de domini de l’idioma entre els alumnes migrants. Els alumnes poden desenvolupar simultàniament habilitats de comunicació social en polonès, l’alfabetització en la seva llengua materna, competències de comunicació digital i la comprensió de noves expectatives educatives i de comportament. 

Per tant, el mòdul adopta enfocaments flexibles, multilingües i multimodals que permeten als alumnes comunicar-se a través d’elements visuals, gestos, àudio, llenguatge oral simplificat i interacció col·laborativa. 

En el context escolar polonès, els nivells d’accés a la tecnologia digital poden variar significativament en funció de la regió, la infraestructura escolar i les condicions socioeconòmiques. Mentre que molts centres disposen de pissarres interactives, accés a Internet i tauletes, altres poden dependre d’un equipament compartit i limitat. Per aquest motiu, totes les activitats incloses en el mòdul estan dissenyades per poder-se adaptar a entorns amb poca tecnologia, contextos d’aprenentatge mixt i alternatives en paper quan sigui necessari. 

Les eines digitals seleccionades (per exemple, Canva, Wordwall, Padlet, Vocaroo) es van triar perquè són d’accés gratuït o ofereixen versions educatives gratuïtes, són intuïtives per a usuaris principiants, adequades per a la comunicació multilingüe i multimodal, i compatibles amb la seva implementació a l’àmbit escolar. 

Un altre factor cultural important fa referència a la disposició emocional dels alumnes per participar en activitats de comunicació oral. Alguns alumnes migrants poden evitar parlar al principi perquè volen evitar el judici dels seus companys per cometre errors, han tingut experiències traumàtiques prèvies o no estan familiaritzats amb les pràctiques participatives a l’aula.

Per aquest motiu, el mòdul dona prioritat als espais de comunicació psicològicament segurs, a la participació gradual, al reforç positiu i a les rutines d’interacció sense pressió. Es valora més l’esforç comunicatiu i la participació que la precisió gramatical.

El mòdul també reconeix que les actituds envers la IA i les tecnologies digitals poden variar entre els alumnes, les famílies i els educadors. Per tant, la integració de la IA continua estant:

  • supervisada per un professor, 
  • guiada per principis ètics, 
  • transparent, 
  • adequada a l’edat, 
  • amb una finalitat pedagògica. 

Es fa especial èmfasi en:

  • la seguretat digital, 
  • la protecció de la privadesa, 
  • la comunicació respectuosa en línia, 
  • l’avaluació crítica dels continguts generats per la IA, 
  • la participació responsable en entorns digitals. 

L’enfocament de tutoria sensible a les diferències culturals i al trauma que es promou al llarg del mòdul fomenta la inclusió, el benestar emocional i la comunicació intercultural respectuosa dins de comunitats educatives diverses.

4.2 Vincles amb el currículum nacional

Aquest mòdul està estretament alineat amb el currículum nacional polonès (Podstawa programowa kształcenia ogólnego) i respon directament a la creixent necessitat educativa de donar suport als alumnes d’origen migrant i refugiat als centres d’ensenyament ordinari. Els seus objectius es corresponen amb les finalitats generals de l’educació polonesa definides a la Llei d’Educació (Prawo oświatowe, Butlletí Oficial de 2017, punt 59, en la seva versió modificada), en particular les relacionades amb la igualtat d’accés a l’educació, la inclusió social, el desenvolupament de les competències comunicatives i la preparació per a la participació activa en la vida social.

Les activitats proposades en el mòdul fomenten el desenvolupament de les habilitats comunicatives pràctiques en les quals posa l’accent el currículum nacional d’educació primària, especialment en els àmbits de l’ensenyament de la llengua polonesa, l’aprenentatge de llengües estrangeres, l’educació infantil integrada i el desenvolupament socioemocional. 

El currículum promou enèrgicament l’ús del llenguatge en situacions comunicatives autèntiques, en lloc de l’ensenyament gramatical aïllat, cosa que es correspon directament amb l’enfocament orientat al BICS adoptat en aquest mòdul. A través d’escenaris d’interacció quotidiana, tasques de comunicació col·laborativa i narració multimodal, els alumnes practiquen el llenguatge funcional necessari per participar en les rutines de l’aula, la interacció amb els companys i la vida escolar.

El mòdul també reflecteix l’èmfasi del currículum en el desenvolupament de competències clau, en particular les competències comunicatives, les competències digitals, el treball en equip, la creativitat i la participació social. Aquestes prioritats són coherents amb les recomanacions incloses tant en el marc educatiu polonès com en els documents de política educativa europea, com ara les Competències clau per a l’aprenentatge al llarg de la vida (Recomanació del Consell Europeu, 2018). En integrar la comunicació oral, l’aprenentatge col·laboratiu i la participació digital, el mòdul afavoreix el desenvolupament integral dels alumnes en entorns educatius inclusius.

També cal destacar-ne la rellevància especial en relació amb els objectius d’educació digital inclosos en el currículum polonès. El Ministeri d’Educació Nacional posa cada vegada més l’accent en la importància de l’ús responsable i crític de les tecnologies digitals, l’alfabetització mediàtica i la comunicació segura en línia. Mitjançant l’ús d’eines com Padlet, Canva, Wordwall i Vocaroo, els alumnes desenvolupen habilitats digitals pràctiques relacionades amb la comunicació, la col·laboració i la creació de continguts, alhora que aprenen els principis de la seguretat digital i la interacció respectuosa en línia. Aquestes competències s’ajusten als objectius educatius establerts en el Reglament del ministre d’Educació Nacional, de 14 de febrer de 2017, sobre el currículum bàsic per a les escoles primàries (Rozporządzenie Ministra Edukacji Narodowej z dnia 14 lutego 2017 r. w sprawie podstawy programowej kształcenia ogólnego).

A més, el mòdul reflecteix les prioritats educatives actuals a Polònia en matèria d’educació inclusiva i suport psicosocial per als alumnes migrants. Els darrers anys, els centres educatius polonesos han anat implementant cada vegada més pràctiques educatives orientades a la integració, destinades a ajudar els alumnes recent arribats a adaptar-se social, emocional i lingüísticament a l’entorn escolar. L’estructura d’aquest mòdul, basada en la tutoria i sensible al trauma, dona suport a aquests objectius en crear espais d’aprenentatge psicològicament segurs en els quals es dona prioritat a la participació comunicativa, el benestar emocional i la confiança de l’alumne, juntament amb l’adquisició de l’idioma.

L’ús d’estratègies inspirades en el CLIL i dels principis de tutoria del TELMS complementa, així mateix, el creixent interès en la pràctica educativa polonesa per les metodologies interdisciplinàries, basades en competències i centrades en l’alumne. En combinar l’aprenentatge d’idiomes amb la creació multimodal digital, la interacció social i l’aprenentatge reflexiu, el mòdul ofereix als centres educatius un marc pràctic que pot donar suport tant a la implementació curricular com a les estratègies institucionals d’inclusió a llarg termini per a alumnes amb diversitat cultural i lingüística.

Espanya (nacional). Aquest mòdul també s’ajusta estretament al currículum nacional espanyol (LOMLOE) i respon a la mateixa necessitat de donar suport als alumnes d’origen immigrant i refugiat als centres d’ensenyament ordinari. El Reial decret 157/2022 estableix l’assignatura de Lengua Castellana y Literatura per a l’educació primària, organitzada al voltant de la comunicació oral i multimodal en situacions quotidianes i centrada explícitament en les habilitats de comprensió auditiva, expressió oral i torns de paraula, en consonància amb l’enfocament orientat als BICS adoptat en aquest mòdul. El currículum també exigeix una competència comunicativa bàsica en almenys una llengua addicional per desenvolupar-se en situacions quotidianes, cosa que dona suport directament a les necessitats de comunicació funcional dels alumnes recent arribats. Entre les competències clau de la LOMLOE s’inclouen la Competència digital (ús segur, crític i responsable de les eines digitals) i la Competència Personal, Social i d’Aprendre a Aprendre (CPSAA), que fomenta la col·laboració, l’autoregulació i la participació social, cosa que es correspon amb l’èmfasi del mòdul en el treball en equip, la creativitat i el desenvolupament socioemocional. Els alumnes migrants reben suport addicional a través del marc de l’«aula d’acollida», que ofereix suport lingüístic intensiu juntament amb la integració en el sistema educatiu general.

Catalunya (regional). Aquest mòdul també s’ajusta al currículum català (Decret 175/2022). La competència clau lingüística fomenta la comunicació oral i escrita quotidiana i, juntament amb l’estructura de l’aula d’acollida, proporciona suport intensiu en llengua catalana als alumnes recent arribats, alhora que permet l’accés continuat a l’ensenyament general. Igual que en el currículum polonès, el marc català posa l’accent en competències clau com la comunicació, la competència digital, la col·laboració, la creativitat i la participació social, estructurades a través de les competències clau CD (Digital) i CPSAA. La competència CD exigeix un ús segur, crític i responsable de les eines digitals per a la comunicació i la creació de continguts, cosa que té una rellevància directa amb l’ús que es fa en el mòdul de Padlet, Canva, Wordwall i Vocaroo, mentre que la competència CPSAA fomenta l’autoregulació, la resiliència i les habilitats de col·laboració que es persegueixen al llarg de les rutines de reflexió del mòdul.

Croàcia. Aquest mòdul també s’ajusta al currículum nacional croat. El Kurikulum nastavnog predmeta Hrvatski jezik (currículum de l’assignatura de llengua croata) s’organitza al voltant de tres àrees interconnectades —llenguatge i comunicació, literatura i creativitat, i cultura i mitjans de comunicació—, i l’eix «llenguatge i comunicació» desenvolupa explícitament la comprensió auditiva, l’expressió oral, la lectura i l’escriptura a través de situacions comunicatives quotidianes estructurades, cosa que s’ajusta estretament als escenaris orientats a BICS d’aquest mòdul. La competència digital s’aborda a través del Kurikulum nastavnog predmeta Informatika, l’àmbit «e-Društvo» (societat digital) del qual abasta la seguretat en línia, la comunicació digital respectuosa i la participació responsable en els espais digitals, cosa que es correspon amb l’ús d’eines digitals col·laboratives que fa el mòdul. Els alumnes migrants i refugiats recent arribats reben suport a través de classes preparatòries (pripremna nastava), juntament amb cursos gratuïts de llengua croata coordinats pel Ministeri de Ciència i Educació.

Països Baixos. Aquest mòdul també s’ajusta al marc curricular neerlandès. Els «kerndoelen Nederlands» estableixen quatre objectius fonamentals per a la competència lingüística oral (kerndoelen 1, 2, 3 i 10), que la recerca educativa neerlandesa vincula explícitament amb el desenvolupament socioemocional i l’autonomia dels alumnes, cosa que reflecteix la mateixa connexió entre la comunicació quotidiana i el benestar emocional que sustenta l’enfocament BICS d’aquest mòdul. La competència digital s’aborda a través dels «kerndoelen digitale geletterdheid», que exigeixen als alumnes utilitzar els sistemes i els mitjans digitals de manera segura, crítica i responsable, cosa que es correspon amb l’ús que fa el mòdul de Padlet, Canva, Wordwall i Vocaroo. Els alumnes recent arribats reben suport a través de «taalklassen» o «nieuwkomersscholen» (classes d’acollida o de llengua), normalment durant aproximadament un any, abans de passar a l’educació primària general.

4.3 Referències i recursos

  • Directrius metodològiques del projecte CARE (WP3 – A5). Document intern del projecte.
  • Consell d’Europa. (2020). Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas: Aprendizaje, enseñanza, evaluación – Volumen complementario. Consell d’Europa.
  • Cummins, J. (2000). Lengua, poder y pedagogía: los niños bilingües en el punto de mira. Multilingual Matters.
  • Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya. (2022). Decreto 175/2022, de 27 de septiembre, de ordenación de las enseñanzas de la educación básica. Portal Jurídic de Catalunya. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=938401
  • Comissió Europea. (2019). Competencias clave para el aprendizaje permanente. Unió Europea.
  • Comissió Europea. (2022). El marco de competencias digitales para los ciudadanos (DigComp 2.2). Oficina de Publicacions de la Unió Europea.
  • García, O., i Wei, L. (2014). Translanguaje: Lengua, bilingüismo y educación. Palgrave Macmillan.
  • Meyer, O., Coyle, D., Halbach, A., Schuck, K. i Ting, T. (2015). Un enfoque de pluriliteracias para la enseñanza orientada al aprendizaje. European Journal of Applied Linguistics, 3(1), 41-57.
  • Ministeri de Ciència i Educació. (2019). Decisión sobre la aprobación del plan de estudios de la asignatura de lengua croata para las escuelas primarias y los institutos de secundaria de la República de Croacia. Narodne novine, 10/2019. https://narodne-novine.nn.hr/clanci/sluzbeni/2019_01_10_215.html
  • Ministeri de Ciència i Educació. (2018). Plan de estudios de la asignatura de Informática para las escuelas primarias y los institutos de secundaria de la República de Croacia. https://mzom.gov.hr/UserDocsImages/dokumenti/Publikacije/Predmetni/Kurikulum%20nastavnog%20predmeta%20Informatika%20za%20osnovne%20skole%20i%20gimnazije.pdf
  • Ministeri d’Educació i Formació Professional. (2022). Real Decreto 157/2022, de 1 de marzo, por el que se establecen la ordenación y las enseñanzas mínimas de la Educación Primaria. Boletín Oficial del Estado. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2022-3296
  • Ministeri d’Educació Nacional de Polònia. (2017). Plan de estudios de educación general para la escuela primaria. MEN.
  • Selwyn, N. (2021). Educación y tecnología: cuestiones clave y debates. Bloomsbury Academic.
  • Stichting Leerplanontwikkeling (SLO). (s. d.). Actualización de los objetivos fundamentales de alfabetización digital. https://www.actualisatiekerndoelen.nl/digitalegeletterdheid
  • Stichting Leerplanontwikkeling (SLO). (s. d.). Competencia lingüística oral en la educación primaria. https://www.slo.nl/publish/pages/18434/mondelinge-taalvaardigheid-in-het-basisonderwijs.pdf
  • UNESCO. (2021). La IA y la educación: Orientaciones para los responsables políticos. UNESCO.
Ves al contingut